Aquesta setmana hem conegut dues bones notícies pel sistema d’innovació català. La primera, és que Roche Holding va comprar a Oryzon Genomics (start-up sorgida de la Universitat de Barcelona) els drets d’un fàrmac experimental, potencialment capaç de bloquejar el creixement del càncer. Segons Bloomberg, Roche pagarà 21 M$ a Oryzon per continuar la seva recerca a curt termini en aquest àmbit, però l’acord podria reportar més de 500 M$ si s’aconsegueixen d’altres objectius terapèutics.
La segona bona notícia ha estat que un dels fundadors de Microsoft, Paul Allen, ha invertit 40 M$ a Scytl(start-up informàtica sorgida de la Universitat Autònoma de Barcelona) mitjançant el seu fons de capital risc Vulcan Capital.
És una gran satisfacció comprovar com joves empreses de base tecnològica sorgides d’universitats catalanes són notícia a Bloomberg i a The Wall Street Journal. Tenim talent per competir internacionalment, i comencem a fer-ho.
Scytl i Oryzon formen part de la primera fornada d’empreses que, cap el 2001, van ser impulsades a través del programa de Trampolins Tecnològics de l’antic CIDEM, i van ser finançades amb un dels primers instruments de recolzament “early-stage” a empreses amb capacitat d’innovació disruptiva. El programa formava part del 1er Pla d’Innovació de Catalunya (2001-2004), dissenyat per l’Eugeni Terré, i coordinat amb el III Pla de Recerca. Es van atorgar al voltant de 100K$ aproximadament a cada una d’elles, a fons perdut, per definir el model de negoci i acabar de completar el seu desenvolupament tecnològic. Aleshores, Scytl i Oryzon no eren més que dos brillants postdocs (Andreu Riera i Carlos Buesa, respectivament), sense massa perspectives a la universitat, però amb un projecte il.lusionador i una gran voluntat de fer-lo créixer. Amb en Carlos hem gaudit de moltes xerrades sobre la salut del sistema d’innovació i la necessitat de mantenir estratègies tecnològiques en el llarg termini. Amb l’Andreu, que malauradament ens va deixar en un desafortunat accident de tràfic fa uns anys, vam compartir aules i esport a Manresa, als anys 80 i 90, converses profundes, i algun primer viatge a Silicon Valley a la recerca d’inversors i contactes, a principis dels 2000.
Crec sincerament que aquests instruments de capital concepte van constituir un punt d’inflexió en el sistema d’innovació. Scytl, Oryzon, Crystax, Advancell, Era Biotech o iSoco, entre d’altres, eren projectes empresarials que van participar d’aquells primers programes de recolzament. Més de deu anys després alguns donen mostres evidents de que allò va ser una bona iniciativa, que el temps i la inestabilitat política posterior va anar desdibuixant. Caldria donar suport molt més contundent a projectes d’innovació disruptiva, de base científica, que en les seves fases inicials (ho hem dit ja moltes vegades), el mercat no finançarà.
En el seu moment, la capacitat del sistema d’innovació català era generar unes 40 start-up’s d’aquest perfil, per any. Encara ho és, sinó més. Sostinguda en el temps, una estratègia de suport com aquesta, amb tota seguretat transformaria l’estructura econòmica del país.
Aquesta es l´arma secreta d´una Catalunya triomfant : Els seus emprenedors de tota mena.
A poc que es pugui s´hi han d´abocar, per part de l´administració, tots els recursos necessaris per que no es perdi cap talent. La Universitat/Administració, l´emprenedor/investigador i l´empresa/inversors, han de trobar mecanismes societaris compartits, que permetin el desenvolupament i la justa compensació, de tot projecte que tingui una mínima viabilitat. Amb aquest objecte, l´Administració ha de crear una nova figura societària (nova spin-off), que tingui característiques fiscals prou atractives pels inversors, en que la Universitat hi posi tots aquells recursos de que disposa i no siguin una despesa afegida (vbg. actius immobilitzats), disposant l´emprenedor d´aquelles instal.lacións i recursos econòmics, que el permetin tirar endavant el seu projecte.